Una lluna a mitges brilla damunt la Badia de Palma i il·lumina les aigües del Molinar. Refresca i jo torn cap a casa després d’una verbena modesta però igualment divertida i inesperada. Són gairebé les festes de la Mare de Déu d’Agost i els barris de Palma no poden estar-se de celebrar l’estiu de la mateixa manera que ho fan a la Part Forana: amb grups de versions, cervesses i pomades. Jo, però, avui no bec, que ja me va bastar amb el que vaig beure a Campos.
Mentres torn cap al cotxe, els quatre bars que queden oberts al voltant de la Rambla del Molinar van tancant. Cambrers cansats fan net i frisen per partir cap a casa. Les cases són majoritàriament silencioses, però encara n’hi ha que aprofiten les seves terrasses per llegir les darreres pàgines d’un capítol, per prendre una copa o per jugar a cartes. L’olor de sal se junta amb la tarongina d’algun pati que ara no veig. Si tengués un jersei, me quedaria a veure la Badia i aquest port petit, les llums que s’estenen de ponent a llevant amb el Castell de Bellver i la Seu allà enmig ben il·luminats. Però, com que no en tenc i ja tenc son, me’n vaig a cercar el cotxe.
Un renou de paperina me segueix tot el passeig. La resta tot és calma, tant que un se n’oblida del que hi ha a banda i banda de la Badia, d’un jovent que, per sort nostra i desgràcia seva, no coneix les verbenes mallorquines. Hi don voltes i me dic que, realment, m’encanta això d’estar a la fresca, de poble en poble i de barri en barri, se facin les 2 o les 7, però ballant una estoneta davall la paperina i en bona companyia.
I res, arrib al cotxe i m’acompanya el final del concert d’Izal que sona a Radio3. Me basta i me sobra per arribar a casa i trobar puesto per aparcar i per pensar que, en realitat, m’agrada molt Mallorca. I va sent hora de que comenci a pensar seriosament en tornar.
