Hauria d'endreçar s'habitació, vaig pensant i pensant, sense adonar-me'n que aquest pensament no ve d'ahir ni de despús-ahir, sinó de ben enrera. I és que, és obvi que sa vida passa, però el que no ens és tan obvi és que l'estiu passa i, ben mirat, ja estam acabant el mes d'agost i sembla que era abans d'ahir que agafava l'avió des d'Alacant.

Però no em puc queixar d'estiu, ni de campaments, ni de les sortides, perquè, aquest estiu, malgrat que li falten molts de dies i moltes verbenes, ha aconseguit que m'oblidàs del Carrer de Neptú i dels seus estius idolatrats vora el mar. Mentrestant, segueixen passant els dies i Binicanella i La Victòria queden molt alluny quan pens que dilluns he de tornar a començar a fer feina i la idea no m'arriba a desagradar, llevat d'això d'aixecar-se prest i de no poder escapar-me a Inca i, sense voler, acabar dinant a Artà i anant a Cala Mesquida. Però supòs que seria molt egoista per part meva, ara que arriba setembre, això d'exigir als estudiosos dels meus amics que em treguin de passeig.