Bipolaritat.

Plou i, a estones, trona i llampega. Jo m'acab el cafè, ja fred, mentres mumare fuma i fa com que balla Wonderful Life de Black que qualcú ha posat al vinil abans que m'aixequés. La veinada de davant guaita per la porta, amb les persianes mallorquines a mig obrir. Aquí pareix que tot s'ha aturat per la pluja. Tampoc ajuda que avui sigui la Mare de Déu d'Agost i que ahir hi hagués revetlles a mitja Mallorca.

Ja fa una setmana que sóc per aquí i me'n queda una altra. La veritat és que me n'han parescut unes quantes de la de coses que he fet i de tant com he desconnectat. Un altre pic, m'he tornat a reenganxar a la vida mallorquina a corre-cuita, amb ganes de fer moltes coses en poc temps, de veure i de conèixer gent, de sentir-me com a casa. I sí, un altre pic, he aconseguit carregar-me d'una bipolaritat aplastant, entre un Ferran que vol quedar i que se sent còmode aquí, que enyora la vida que podria dur a Palma i un Ferran que reconeix les mancances de l'illa i les bondats de Brussel·les. I així amb tot: hi ha un Ferran que es va comprometent amb les lluites illenques, que coneix gent nova, que va fent cosetes aquí i allà i que se sent útil per l'illa i per Ciutat, un Ferran que se sent de cada vegada més a prop de casa i també tenim un Ferran que, dia rere dia, va fent passes i prenent decisions que l'allunyen encara més de Palma. La darrera tancar el compte bancari.

Ningú mai no va dir que viure a fora fós fàcil, ni que les coses haguessin de ser clares. En tot cas, m'adon que aquests dubtes només els tenc en ser aquí, un bon sinònim de què a un lloc i a l'altre m'hi sent a gust.

L'any en estampes.

Fa uns mesos, vaig tornar a escoltar les versions musicalitzades dels poemes den Marià Villangómez, fos per UC o per Projecte Mut. Les primeres em recordaren les cançons que posava mun pare i que jo, inconscientment, cantava sense saber què deien o qui les havia composades. Les segones em feien pensar en la necessitat de reconstruir la visió d'Eivissa que tenim a Mallorca i arreu. Ja aleshores vaig començar a llegir sobre en Marià Villangómez a qui, en aquells moments, el Govern i el Consell li reteren un homenatge ben modest i, com a mínim fora d'Eivissa, completament desapercebut en el centenari del seu naixement.

En el context de les darreres eleccions als Consells i al Parlament Balear, Gent per Formentera ens sorprenia amb un magnífic spot electoral on posava en valor el territori insular amb paraules de Marià Villangómez. Un cop més, vaig demanar-me per què mai en vàrem sentir a parlar a l'escola i teníem un desconeixement tan profund de la seva obra almanco fora de les Pitiüses.

Llegint i llegint, vaig arribar a una crítica de L'any en estampes, novel·la en què descriu la vida de Sant Miquel de Balansat, un quadre costumista de l'Eivissa rural pre-turística. Aquesta obra va despertar un interès majúscul i vaig, aleshores, mirar de trobar-lo, d'aprofitar les noves tecnologies i fer-me arribar una còpia a Bèlgica. Tot i les noves tecnologies, es veu que les edicions estaven esgotades des de feia anys i internet no en deia massa o res. La recerca a biblioteques tampoc va ser massa fructífera. La UIB té una única edició en préstec i qualcuna altra a Son Lledó. La xarxa de biblioteques públiques municipals o insulars dóna 8 entrades diferents amb un total de 49 exemplars, dels que 28 són a Eivissa, 6 a Sant Antoni, 4 a Formentera, 4 a Palma, 3 a Sant Josep, 3 a Santa Eulària i 1 a Es Migjorn Gran. A banda d'aquests s'hi ha d'afegir un altre exemplar per Palma, a la biblioteca de Can Sales que ara el tenc jo en préstec.

Això fa un total de 50 llibres a biblioteques públiques no universitàries de les illes, dels que 6 són fora de les Pitiüses. Un pic al continent la situació no és millor. La Universitat de Barcelona té dos exemplars, dels que només un es presta i les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i de València en tenen un cadascuna. La xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona no n'ha sentit a parlar i així arreu.

Jo, havent fet aquesta recerca, em posaré a llegir l'obra den Marià Villangómez, amb una certa emoció. No descart que no m'agradi, que em sembli feixuc o avorrit, però, em ve de gust conéixer aquesta visió costumista de l'Eivissa que s'esvaeix. El que volia, en tot cas, amb aquest petit escrit, era cridar l'atenció del que hauria d'haver estat el 2013, l'Any Villangómez.

Verano en Bruselas.

El buen tiempo ha vuelto a la ciudad desierta. Casi ya ni lo esperaba. Yo me había resignado a llevar jersey y a chaqueta para lo que quedaba de verano y, como mucho, a poder disfrutar de algunos pocos días de tregua antes del otoño y el invierno. Y, sin embargo, aquí está otra vez y las terrazas vuelven a estar abiertas y llenas de las pocas personas que quedan en esta ciudad.

El cielo vuelve a ser de un color azul-azul y el aire es ligero. Hace calor, sí, pero un calor agradable y primaveral, como esos días de mayo que puedes ir en mangas de camisa y en los que te planteas por primera vez los pantalones cortos. Un calor de estar a fuera, en parques, en jardines, en terrazas, pedaleando arriba y abajo toda la ciudad con la bicicleta nueva. Y con semanas como esta cualquier querría irse de la ciudad.

Y es que, tras las mil horas de trabajo que eché la semana pasada y el estrés que vivido hasta el lunes a las 4, me he tomado unos días libres y esta semana han sido solo tres días de trabajo. Una semana en la que he disfrutado de ir a poner la lavadoras y desayunar al sol en el Dillens mientras leo a Sciascia, del café del Prélude, de las cervezas en el Parvis, de ir a GEF, de discutir de política europea con italianos en la rue de l'épée, del parque Duden y los paseos por Molenbeek y de pedalear por media ciudad.

Parece mentira que ya estemos a 2 de agosto y que en menos de una semana yo ya vaya a estar en Mallorca. Parece mentira que, con las ganas que tenía de pasar unos días en casa y de escaparme de Bruselas, lo a gusto que he estado esta semana aquí. Lo mejor de todo es que nadie me impide seguir aprovechando de todo esto a mi regreso, pero será cuestión de concienciarse.