Amb peresa, m'he despert i, mig aixecant el cap, me n'he adonat que estava tot sol a l'habitació. M'he aixecat d'un bot i m'he ficat a la dutxa minúscula del camarot. Tot un luxe això de dormir i dutxar-se amb una certa comoditat. Ja vestit, he revisat que no em deixés res i he sortit de l'habitació amb la maleta corrent cap a qualsevol de les cubertes per veure La Seu, Ciutat. Òbviament, a les 6.45 poca Seu i poca Ciutat es veien, tot era fosc, però el matí s'intuïa en la foscor d'una Palma que començava a despertar amb l'arribada de les mercaderies de sa Península. Ja al cotxe, anava pensant en què aquest és, de lluny, l'any en què he estat menys per aquí i, com no canviïn molt les coses, sembla que anirà per llarg la situació. Mallorca, Palma, Ciutat. Tres paraules que han acabat tenint significat propi més enllà del seu valor geogràfic. Mallorca, Palma, Ciutat, com a sinònim del casi perpetu idil·li primaveral, de l'espontaneitat. D'hiverns tranquils i suaus entre els amics sota l'atenta mirada de la Serra. D'estius humits i calorosos, de campaments i colònies, pinars a peu de platja i nits de terrasses. Mallorca, Palma, Ciutat, i quatre racons per fer un cafè i uns quants més per fer unes canyes.
El que més m'agrada d'arribar en vaixell de bon dematí és que acostum a quedar-me sol a casa i, mentres munpares fan feina, jo puc berenar tranquil·lament i, sobretot, comprovar que tot segueix en ordre. Així, vaig passejant per la casa, amunt i avall, obrint armaris, remenant calaixos, fent la bugada, endreçant records i assumint que ja sóc aquí, des de les 7 del dematí. Potser si fa bo sortiré a fer una volta, Escorxador, Blanquerna, Sant Miquel. Potser em quedaré a casa o pujaré al terrat, o res de tot això. Realment m'agrada arribar a Palma, a ca meva, però supòs que això li agrada a tothom i més si Palma és eternalment primaveral. Mallorca, Palma, Ciutat, com us he enyorat i com us enyoraré en pa(r)tir.
