L'any en estampes.

Fa uns mesos, vaig tornar a escoltar les versions musicalitzades dels poemes den Marià Villangómez, fos per UC o per Projecte Mut. Les primeres em recordaren les cançons que posava mun pare i que jo, inconscientment, cantava sense saber què deien o qui les havia composades. Les segones em feien pensar en la necessitat de reconstruir la visió d'Eivissa que tenim a Mallorca i arreu. Ja aleshores vaig començar a llegir sobre en Marià Villangómez a qui, en aquells moments, el Govern i el Consell li reteren un homenatge ben modest i, com a mínim fora d'Eivissa, completament desapercebut en el centenari del seu naixement.

En el context de les darreres eleccions als Consells i al Parlament Balear, Gent per Formentera ens sorprenia amb un magnífic spot electoral on posava en valor el territori insular amb paraules de Marià Villangómez. Un cop més, vaig demanar-me per què mai en vàrem sentir a parlar a l'escola i teníem un desconeixement tan profund de la seva obra almanco fora de les Pitiüses.

Llegint i llegint, vaig arribar a una crítica de L'any en estampes, novel·la en què descriu la vida de Sant Miquel de Balansat, un quadre costumista de l'Eivissa rural pre-turística. Aquesta obra va despertar un interès majúscul i vaig, aleshores, mirar de trobar-lo, d'aprofitar les noves tecnologies i fer-me arribar una còpia a Bèlgica. Tot i les noves tecnologies, es veu que les edicions estaven esgotades des de feia anys i internet no en deia massa o res. La recerca a biblioteques tampoc va ser massa fructífera. La UIB té una única edició en préstec i qualcuna altra a Son Lledó. La xarxa de biblioteques públiques municipals o insulars dóna 8 entrades diferents amb un total de 49 exemplars, dels que 28 són a Eivissa, 6 a Sant Antoni, 4 a Formentera, 4 a Palma, 3 a Sant Josep, 3 a Santa Eulària i 1 a Es Migjorn Gran. A banda d'aquests s'hi ha d'afegir un altre exemplar per Palma, a la biblioteca de Can Sales que ara el tenc jo en préstec.

Això fa un total de 50 llibres a biblioteques públiques no universitàries de les illes, dels que 6 són fora de les Pitiüses. Un pic al continent la situació no és millor. La Universitat de Barcelona té dos exemplars, dels que només un es presta i les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra i de València en tenen un cadascuna. La xarxa de biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona no n'ha sentit a parlar i així arreu.

Jo, havent fet aquesta recerca, em posaré a llegir l'obra den Marià Villangómez, amb una certa emoció. No descart que no m'agradi, que em sembli feixuc o avorrit, però, em ve de gust conéixer aquesta visió costumista de l'Eivissa que s'esvaeix. El que volia, en tot cas, amb aquest petit escrit, era cridar l'atenció del que hauria d'haver estat el 2013, l'Any Villangómez.