Hom podria pensar que això del final d'estiu és gairebé un drama, que aquestes pluges de setembre, que vàrem enyorar l'agost, no són més que el final precipitat d'un estiu massa curt, d'un parèntesi entre dues ciutats, dues Palmes, dues Barcelones. I, no obstant, no deix de donar-li voltes, de pensar que, en el fons, aquesta pluja d'estiu - perquè setembre té 22 dies d'estiu i 8 de tardor - serveix per rentar l'ambient, per suggerir als meus ànims un canvi.
I, així, la peresa de fer maletes i capses és menor. Barcelona torna a ser nova i atreient i Palma és, ara més que mai, la ciutat dels meus somnis, la que, com a tal, no pot ser la dels meus dies, tan sols la d'algunes nits en caps de setmanes alterns. Acab, doncs, pensant que no m'he de preocupar massa, que aquest estiu ha tengut tot el que he desitjat i que no em puc queixar, que el dia de marxar arribarà i que això no ho puc canviar.
D'aquesta manera, Barcelona i Palma deixaran de ser dos móns diferenciats dels que m'he de desprendre alternativament pel que hom no haurà d'acabar ballant en terres atemporals, desubicades de qualsevol realitat espaial. Palma i Barcelona seran Barcelona i Palma, Palma-Barcelona, Barcelona-Palma, una continuitat, més properes que mai.
I, així, la peresa de fer maletes i capses és menor. Barcelona torna a ser nova i atreient i Palma és, ara més que mai, la ciutat dels meus somnis, la que, com a tal, no pot ser la dels meus dies, tan sols la d'algunes nits en caps de setmanes alterns. Acab, doncs, pensant que no m'he de preocupar massa, que aquest estiu ha tengut tot el que he desitjat i que no em puc queixar, que el dia de marxar arribarà i que això no ho puc canviar.
D'aquesta manera, Barcelona i Palma deixaran de ser dos móns diferenciats dels que m'he de desprendre alternativament pel que hom no haurà d'acabar ballant en terres atemporals, desubicades de qualsevol realitat espaial. Palma i Barcelona seran Barcelona i Palma, Palma-Barcelona, Barcelona-Palma, una continuitat, més properes que mai.
