Tuesday, 14 August 2012

Excepcionalitat.

La manca d'excepcionalitats n'és, precisament, una. L'estiu i, en particular, l'agost, ha estat sempre sinònim d'impasse per a mi, de període transitori, de no-moment. En general, l'atemporalitat de l'estiu vingué sempre marcada pel fet que els meus pares deixessin els rellotges a Palma o a algun calaix i partíssim tots al Carrer Neptú, a gairebé 90 km i una llarga-llarga estona dins un Opel Corsa vermell. Les poques mostres de temps que hi trobàvem eren el pas lent de les setmanes i els aniversaris de cosins i padrí, el mes just que hi ha entre el Carme i Sant Roc i la setmaneta que tenim fins Sant Bartomeu i la nit de foc.  I, en canvi, ara que els estius són més aviat llonguets, l'atemporalitat no ha desaparegut i no ha fet més que anar afiançant-se any rere any, essent només trencada pels dies tancament de Can Joan de S'aigo els dimarts. Havent-se resolt això en favor del clamor popular i la demanda de gelats i quartos els dimarts, la manca de perspectiva temporal i, per extensió, espaial està garantida.

I deia que la manca d'excepcionalitats n'és, precisament, una. Perquè aquest estiu és, sense cap mena de dubtes, un dels més excepcionals dels que tinc memòria, a banda de ser un dels que estic fent, amb diferència, menys per a titllar-lo d'excepcional. He de dir, abans de res, que el títol ja venia imposat, per aquesta sensació de fi de cicle, perquè no es podria definir de cap altra manera un estiu Estrella Damm a Mallorca. Les expectatives, per descomptat, són sempre difícils de complir i hom hauria de començar a espavilar-se, a moure's una micona, que d'aquí poc ja torna a ser Sant Roc i NOMÉS he anat a La Patrona i ni tan sols. A més, ara que l'otitis m'ha prohibit la platja per una setmana, convindria que comencés a fer i a menjar tot allò que sempre dic que enyor i que després no podré fer ni menjar.


En tot cas, no puc dir que avui hagi estat un dia improductiu i, demà, començam el dia berenant de cafè, suc i llonguets a Sibil·la. En el fons ja ho vaig deixar clar en qualque moment: casi totes les enyorances envers de Mallorca són gastronòmiques.