Fa un sol belga d'aquells que no te'ls creus. El cel és blau i pareix que, fins i tot, fa una mica de calor. Jo acab de dutxar-me, de regar les plantes i de ventilar ca nostra. En Gerard és a Gant amb les visites i jo m'he quedat a Saint-Gilles per fer la feina d'iniciativa per demà i per posar-me, ara sí, amb la tesi, les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans i amb les quatre lectures complementàries.
Aquest semestre vaig de debò. És curiós com en qüestió de quaranta-vuit hores he canviat completament de perspectiva sobre la immensa muntanya de feina que tenc per davant. Ara me pareix completament faisable i me dic que, en el fons, només fa falta que m'hi posi i molt. I, bé, un pic acabada, entregada i exposada la tesi, entregats els treballs finals, fets els exàmens escrits i l'oral en Protecció Internacional i Europea dels Drets Humans, hauré acabat el Màster. Qui sap, potser trobaré qualque feina o feineta. En qualsevol cas, ara mateix això no toca no hi hauria de pensar massa ara mateix.
Mentrestant, m'he de resistir amb forces de no posar-me a cuinar cada cop que sóc tot sol a ca nostra. Dilluns vaig fer galletes d'Inca i divendres dos pastissos. En es final, pareix que amag les ganes de fer feina darrera d'una hiperproductivitat culinària. Avui, emperò, només tenc ganes d'escriure i fer recerca, i llegir articles i resumir-los i subratllar-los i, en acabar, potser, sortir a fer una volta amb la bici que acab de comprar-me.
