L'estabilitat.
O això d'aixecar-te un dissabte a les 8 i poc, llegir la premsa, berenar amb calma i anar a llogar unes bicis per voltar pel bosc durant tot el dia. Que te toqui el sol, que agafis color, que te cansis com feia estona que no et cansaves, que gaudeixis.
Que després tornis a casa i facis net, berenis i te'n vagis a fer unes cervesses i a sopar amb uns amics. I que el diumenge t'aixequis -tot i que un poc malaltó- sobre les 10, sabent que és una bona hora. Berenar durant una hora i mitja, amb electrojazz i diaris, fer un brou per curar el constipat, endreçar la casa.
Que et sigui igual si l'endemà és dilluns perquè t'agrada la teva feina i no et sap gens de greu haver-hi d'anar. Perquè l'estabilitat -encara que signifiqui tenir vacances curtes-, per jo vol dir que tot va bé, que estic tranquil i que puc prendre'm els diumenges per berenar durant una hora i mitja.
