Gairebé totes les vegades que n'havíem parlat, a banda i banda del Mediterrani, li havia donat la raó, com qui concedeix sense estar-ne completament convençut. Objectivament, és cert allò que tant li agrada repetir a en Gerard, que l'Empordà i Mallorca són molt parescudes, amb muntanyes, una plana i la mar. I malgrat les obvietats, jo no n'estava del tot convençut, en part per idolatria a la meva petita pàtria i, en part, simplement, per remarcar els trets diferencials.
Dissabte passat, però, vaig sortir a córrer carretera Valldemossa amunt. Paral·lel a a la carretera hi ha un carril bici i un camí per vianants que surt de Palma cap al nord, enfilant cap a la Serra. De seguida que passes de llarg l'Hospital de Son Espases i durant un parell de kilòmetres, el paisatge queda lliure de bona part de les cases i edificis i allà al davant hi queda la Serra i camps amb ovelles, ametllers i algun hort. Es distingeixen taques liles i grogues, i vull pensar que ara que és primavera eren espígol i ginesta, però no n'estic segur. I, en aquell moment, sota el sol de l'abril mallorquí, vaig entendre que en Gerard tenia raó i que llum, olor i paisatges eren completament identificables i que, perfectament hagués pogut confondre la Serra amb les Alberes.
