Senterada.

Sans i estalvis hem arribat a Barcelona. Hem tornat, amb tots els seus significats. Perquè aquest cap de setmana jo sí he marxat amb la família, aquesta que crec que estam forjant a Barcelona. I com a bon cap de setmana de sortida de Barcelona, toca una entrada en cotxe, en tren o en avió a vuitanta per tota l'àrea metropolitana, com a màxim, allargant al màxim els metres que ens queden per a ser a la resi, per a que torni a ser un diumenge horabaixa qualsevol a l'escriptori enllestint quatre feines i escrivint quatre línees.

Però avui fan Ventdelplà, com a cada diumenge des de Nadal i, malgrat hi hagi molts de detractors de la sèrie, acaba essent part del dia a dia, dels diumenges i dels dilluns, a diferència dels dimarts i els dimecres que es queden buits de contingut. I, en cap cas, podria dir que avui torna a ser un diumenge qualsevol, perquè aquests ja no existeixen des de fa molt de temps. Com va dir na Marta un dia, el temps es mesura en caps de setmana, i així és. En tres ja començaré exàmens i, per tant, hauré d'espavilar-me per a complir tots els plans del trimestre.

Supòs que, més enllà de les meravelloses vacances de Pasqua a Palma, quedaran pendents sortides a la platja, escapades a Vic o caps de setmana de descans.