Tardor

A mesura que van passant els dies, en aquesta nova Barcelona, que no és la Barcelona vella, antiga i ja coneguda – com es podria deduir de qualsevol ciutat amb l’adjectiu nova al davant –, me n’adon que, per sort, aquesta arribada ha estat a la tardor. I és que la Barcelona nova ha estat molt més crua, freda i distant, molt més gran, molt més ciutat. Però, al seu torn, ha deixat de ser un parc temàtic d’entreteniment temporal de joves, ha estat i és tardor. I això explica, o hauria d’explicar, amb tots els detalls què és i què ha estat aquesta nova Barcelona, perquè així ho és la tardor, amb les seves pluges, els seus ventets, els dies grisos i els rajos de sol, el llarg estiu que encara és latent, la contínua sensació d’acabar de començar que no se’n va fins ben entrat el febrer. Però així ha estat aquesta nova Barcelona, crua, molt més crua, però també molt més ciutat, molt més amable si la saps buscar, com dilluns, en passar davant els gronxadors de La Farigola del Clot, l’escola d’educació infantil del barri, o dimarts a Portal de l’Àngel i els seus músics al carrer, que em van fer tornar a creure en el Carrer Sant Miquel.

A més, avui les llibreries feien olor a Palma, a una Palma humida de pluges de tardor. Perquè tothom sap que la tardor és la millor època per visitar Palma i ho dic avui, amb ple coneixement que encara són Les Verges i que bunyols amb sucre es venen per tot arreu.