Dia negre.

Ben cansat. De governants ineptes i inexplicablement foscos, que es deuen a tercers i no a ciutadans, que reafirmen la seva legitimitat de les urnes per a negar a qui els legitima i la seva veu. Ben cansat, de la carrera, d'aquesta darrera classe de la carrera i de la pèssima perspectiva laboral, formativa, professional. De que Mallorca només pugui significar lloc de vacances perquè no pot significar res més, perquè no hi puc tenir cap tipus de futur laboral ni formatiu. D'haver d'avergonyir-me constantment de les Illes, dels nostres governants, profundament corruptes, corruptament superficials, destructius, antisocials. D'haver d'avergonyir-me constantment d'Espanya, dels nostres governants, dels votants. D'una Espanya intervinguda, rescatada, incapaç: eternament incapaç de fer front als seus problemes, als nostres problemes. Incapaç d'afrontar la pluralitat de l'Estat, la seva riquesa cultural, nacional, lingüística i idolatrant la pobresa intel·lectual i econòmica. L'Espanya de la costa i del ciment, del totxo, de Mahón damunt Maó. Quanta pobresa, quanta indiferència, quanta indignació. I mentrestant, Rafas i seleccions, Barça-Madrids, intervenció. Intercessió, bancs i destrucció del litoral. Evasió fiscal i expoli. 

Ben cansat de 9.25€ la T10 i zero expectatives, de convergents i de peperos, de falsos debats. Ben cansat.

Encetar l'estiu.

Juny a Barcelona, amb perspectiva de juliol, de cançons d'Antònia Font omplint aquest passadís tan gran i tan blanc. I calor, molta calor, amb ventet de la costa i àpats a la terrassa farcits de cançons d'Estrella Damm amb gust mallorquí. La quadratura del cercle, la incertesa del futur i tornar a ser allà on estàvem fa uns anyets, a Barcelona amb perspectiva d'un juliol de xafugor i calor ciutadana i humana, de platges empordaneses i barcelonines. Aquí estem, un altre cop pendent de les caixes que envio i deixo d'enviar i sense saber si les he d'enviar o què i quan i déu meuet, quina calorada -i quin airet que corre-. I entre els dies de sol, dies de pluges, llamps i trons, amb previsions d'onada de calor i xafugor i les morts de mosques i mosquits i el seu renaixement.

A part d'això, un meset de juny i un juliol i a Mallorca m'espera l'estiu i qui sap si el futur i poc o massa ara m'importa, quan només tinc al cap aquest juny i aquest juliol barceloní, empordanès, català i l'agost mallorquí ple de quelis i de platges confitades i fitades a cada destre, de formatge maonès i d'aigües fredes des Caló des Moro. Mentrestant, per començar a encetar l'estiu m'apunt l'oloreta de pinar, de sol i de secà que feia baixant de la Pompeu al Rectorat, només hi faltava la sal i la mar.