Encetar l'estiu.

Juny a Barcelona, amb perspectiva de juliol, de cançons d'Antònia Font omplint aquest passadís tan gran i tan blanc. I calor, molta calor, amb ventet de la costa i àpats a la terrassa farcits de cançons d'Estrella Damm amb gust mallorquí. La quadratura del cercle, la incertesa del futur i tornar a ser allà on estàvem fa uns anyets, a Barcelona amb perspectiva d'un juliol de xafugor i calor ciutadana i humana, de platges empordaneses i barcelonines. Aquí estem, un altre cop pendent de les caixes que envio i deixo d'enviar i sense saber si les he d'enviar o què i quan i déu meuet, quina calorada -i quin airet que corre-. I entre els dies de sol, dies de pluges, llamps i trons, amb previsions d'onada de calor i xafugor i les morts de mosques i mosquits i el seu renaixement.

A part d'això, un meset de juny i un juliol i a Mallorca m'espera l'estiu i qui sap si el futur i poc o massa ara m'importa, quan només tinc al cap aquest juny i aquest juliol barceloní, empordanès, català i l'agost mallorquí ple de quelis i de platges confitades i fitades a cada destre, de formatge maonès i d'aigües fredes des Caló des Moro. Mentrestant, per començar a encetar l'estiu m'apunt l'oloreta de pinar, de sol i de secà que feia baixant de la Pompeu al Rectorat, només hi faltava la sal i la mar.