Fresqueta d'estiu

Una de les sensacions que més m'agraden d'aquesta vida és la fresqueta d'algunes nits d'estiu, en què toca posar-se un jerseiet per jugar a cartes a la terrassa o per anar a fer unes pomades. Fresqueta de finals d'estiu, que ens indica l'efimeritat de la bona vida, de les festes majors, de les verbenes i dels dies de sol i les nits de calma. I és que aquí, malgrat el bon temps, un no s'imagina l'estiu amb carrers plens de paperina i pèsims grups de música omplint les places. Així, l'enyorança és màxima, tot i que l'estiu encara no ha arribat ni tan sols allà, i no faig més que pensar en bicicletes i programes de festes patronals, en el vespre dels focs, en El Carme, Sant Roc i Sant Bartomeu i en la nit de foc. També tenc un raconet per la sal de l'esquena, la manguera del pati i les parres de raïm. I, fins i tot, per tot allò que mai he viscut, com el passat colonial d'havaneres i rom cremat a l'altra banda del Mediterrani. De l'enyorança, em dic a mi mateix que el que trob a faltar és l'estiu al costat de la mar i no només l'estiu envoltat de la mar. Així, Palma, tot i ser Palma, em nega la possibilitat d'anar a peu a les platges bones. Crec, doncs, que tenc ganes d'estar-me uns dies de l'estiu a l'Empordà, sempre que em deixin, clar.