Quantes vegades em puc enamorar en un cap de setmana? És el que em ronda pel cap aquest post-Sant Sebastià. I és que no és només que dugui un parell de setmanes un pèl adolescent emocionalment, sinó que també els llonguets i les llonguetes m’ho posen fàcil. Ja sigui organitzant llonguetades al seu barri, ballant Esbarzers després d’hores de pluja, gaudint d'un dinar de germanor o d'un vermut ressacós. Sigui com sigui, la veritat és que aquest Sant Sebastià no hagués pogut ésser millor.
Dia 21 arriba amb ressaca social i emocional. Després d'un cap de setmana de txarangues, foguerons, llonguetades, caparrots, molta de pluja i, fins i tot, qualque canya, al cap només hi tenc les trobades amb tota aquesta gent que fa Ciutat. Hi tenc a les velles amistats amb qui m'he retrobat, a les persones de passada que també han alegrat la festa i també algunes que encara no sabem si han vengut per quedar-s'hi. Hi tenc també a molta altra gent perquè això de vendre mocadors tots aquests dies m'ha regalat tantes i tantes converses i tants i tants somriures que és mal de pensar en altra cosa.
Se fa estrany pensar que tots aquests sentiments, aquesta germanor llongueta, aquesta Ciutat alegre i festiva s'han de guardar en una capsa fins l'any que ve. Idò no. Amb el convenciment de que tot ha estat genuí i que bastarà gratar un poquet per tornar a trobar aquesta mateixa Palma la resta de l'any, només puc dir que en vull més i més sovint!
