Tuesday 21 January 2020

Sant Sebastià

Quantes vegades em puc enamorar en un cap de setmana? És el que em ronda pel cap aquest post-Sant Sebastià. I és que no és només que dugui un parell de setmanes un pèl adolescent emocionalment, sinó que també els llonguets i les llonguetes m’ho posen fàcil. Ja sigui organitzant llonguetades al seu barri, ballant Esbarzers després d’hores de pluja, gaudint d'un dinar de germanor o d'un vermut ressacós. Sigui com sigui, la veritat és que aquest Sant Sebastià no hagués pogut ésser millor.

Dia 21 arriba amb ressaca social i emocional. Després d'un cap de setmana de txarangues, foguerons, llonguetades, caparrots, molta de pluja i, fins i tot, qualque canya, al cap només hi tenc les trobades amb tota aquesta gent que fa Ciutat. Hi tenc a les velles amistats amb qui m'he retrobat, a les persones de passada que també han alegrat la festa i també algunes que encara no sabem si han vengut per quedar-s'hi. Hi tenc també a molta altra gent perquè això de vendre mocadors tots aquests dies m'ha regalat tantes i tantes converses i tants i tants somriures que és mal de pensar en altra cosa. 

Se fa estrany pensar que tots aquests sentiments, aquesta germanor llongueta, aquesta Ciutat alegre i festiva s'han de guardar en una capsa fins l'any que ve. Idò no. Amb el convenciment de que tot ha estat genuí i que bastarà gratar un poquet per tornar a trobar aquesta mateixa Palma la resta de l'any, només puc dir que en vull més i més sovint!

2 comments:

Teresa said...

Ferran, tu si que enamores amb aquestes reflexions tan precioses i amb aquest esperit lliure de "en volem més". Un goig llegir aquestes paraules per una persona que aquest any no ha pogut gaudir de la festa. Cap problema, n'hi haurà més.

Ferran said...

És clar que sí! Gràcies Teresa <3