(en blanc)

Se m'escapa un somriure quan, tímidament, esborr el títol que tenia pensat per aquest escrit i ho deix en blanc, de moment, fins que se m'ocorri quelcom. Òbviament, me n'adon de com n'és d'absurd que estigui dient això quan, en llegir-ho vosaltres, això ja tendrà títol i no quedarà una casella blanca sense cap informació.

Però no és del tot cert que una casella blanca no doni cap informació. De moment, ja m'està dient que, si he borrat el títol és perquè em dic a mi mateix que encara no toca. I mira que ja sent el buit del cos quan l'avió s'enlaira. De moment, les poques proves que tenc de què en tres dies me'n vaig a Nova York van guarnides d'un toc vermell massa corporativista. Evidentment, la carpeta de la Pompeu, plena de papers importantíssims, que no són tan sols papers sinó també /'peipərs/.

Malgrat totes aquestes ànsies, i la recent comprada guia que encara no he fullejat, estic una mica nerviós. Perquè supòs que, després del patètic examen d'anglès que he fet, avui no és el dia per pensar en el món anglosaxó, ni tan sols en tot allò que queda més enllà d'un Atlàntic que fa més de dos anys que no veig.

Crec que hauria de partir i posar-me a fer la recensió de política i la pràctica de dret i la de sociologia i unes quantes coses més. Segurament seria molt més pràctic plantejar-se que els verbs de francès poden esperar que no pas intentar-ho fer tot, però avui estic optimista i, així, qualsevol em diu a mi que no ho puc fer tot.

He dit qualsevol.