Carrer de Neptú

Crec que m'estic tornant una mica massa dramàtic, massa malenconiós, que em vénen massa ganes d'anar i passejar per aquell carrer de Neptú a Cala Rajada, de capficar-me a n'Aladern o a Cala Agulla o, fins i tot, de passejar fins Cala Gat, cosa que mai ha estat una de les meves aficions. Supòs que d'això en tenia bona part de la culpa Joan March, com de quasi tota la resta de coses que passaven a s'illa.

I, encara que sí que em possi dramàtic, que ho necessiti això de Cala Rajada tant com es necessiten els mites d'infància perduda, sé que, en realitat, el que necessit més que res és treure'm aquest pes que duc a sobre, aquesta càrrega de tres parets blanques i una de blava. Així, m'he d'escapar, perquè no té altre nom que escapar-se, al gòtic i al raval, pels carrers de Canuda, del Carme i de L'Hospital. Així, de tornada, podré asseure'm al carrer d'Allada Vermell, esperant que els edificis s'empassin el sol.

Aurora Boreal.

I, un cop més, són aquestes nits d'estiu, del nou estiu, de claror i calor, d'humitat i, a vegades, brises, les que em fan pensar en tradicions de junys a Ciutat, en escapades al nord i lectures apassionades fins ben entrada la nit. És una llàstima que els meus llibres de Hesse s'hagin quedat a Palma i que les obligacions amb els estudis i amb els infants del món del lleure m'impedeixin escapar-me a Nuuk, a la Badia del fum o qui sap on.

Malgrat això, encara record el paral·lel 55º, les imaginacions d'aurores boreals i les gèlides nits al meu nord que no era pas El Nord. En recordar-les, les he necessitat, més d'un cert canvi del que ara crec que no en sóc mereixedor. Així, he retrassat els meus plans d'emular a d'altres i he acceptat que ni vull ni puc pretendre que estic o estaré amb les mateixes oportunitats que els altres i que, encara que ho intentés, ara no és el moment, encara que em sàpiga greu.

Haurem de considerar Palma com la millor opció per l'estiu, tot i saber que no ho és pas, que els estius al carrer Neptú mai no tornaran i que Palma s'ofega en ciment, que jo no sé ni quins dies hi seré, ni tornaré a passejar per la meva estimada Menorca.