Crec que m'estic tornant una mica massa dramàtic, massa malenconiós, que em vénen massa ganes d'anar i passejar per aquell carrer de Neptú a Cala Rajada, de capficar-me a n'Aladern o a Cala Agulla o, fins i tot, de passejar fins Cala Gat, cosa que mai ha estat una de les meves aficions. Supòs que d'això en tenia bona part de la culpa Joan March, com de quasi tota la resta de coses que passaven a s'illa.
I, encara que sí que em possi dramàtic, que ho necessiti això de Cala Rajada tant com es necessiten els mites d'infància perduda, sé que, en realitat, el que necessit més que res és treure'm aquest pes que duc a sobre, aquesta càrrega de tres parets blanques i una de blava. Així, m'he d'escapar, perquè no té altre nom que escapar-se, al gòtic i al raval, pels carrers de Canuda, del Carme i de L'Hospital. Així, de tornada, podré asseure'm al carrer d'Allada Vermell, esperant que els edificis s'empassin el sol.
I, encara que sí que em possi dramàtic, que ho necessiti això de Cala Rajada tant com es necessiten els mites d'infància perduda, sé que, en realitat, el que necessit més que res és treure'm aquest pes que duc a sobre, aquesta càrrega de tres parets blanques i una de blava. Així, m'he d'escapar, perquè no té altre nom que escapar-se, al gòtic i al raval, pels carrers de Canuda, del Carme i de L'Hospital. Així, de tornada, podré asseure'm al carrer d'Allada Vermell, esperant que els edificis s'empassin el sol.
No comments:
Post a Comment