Doisneau.

A vegades penso que això de París no m'acaba de convèncer, que és massa literari i dramàtic dir que m'he escapat a un París en blanc i negre amb les fulles dels arbres per terra, tot de color tardor, amb un gran vent que pugi des del Sena i em permeti esvaïr-me una mica de tot. Perquè, realment París és una ciutat en blanc i negre o així m'hagués agradat sentir-la en el precís instant de la tardor, però, com sempre tard, ho dic ara que comença a venir la llum i un dia, de cop i volta, sortiran totes i cadascuna de les fulles dels castanyers dels boulevards del barri i el verd omplirà la ciutat, igual que un dia tot això haurà acabat i el record, llunyà, serà, aleshores sí, un record literari i dramàtic, sempre en el sentit més teatral de la paraula, en blanc i negre. Ara bé, abans d'això, queden encara setmanes i mesos.