La veritat és que aquests dies la mandra se'm fica a dins i, els pocs moments de lucidesa mental i de concentració, acabo essent desconcentrat per factors externs, com els quatre flocs de neus que es veuen caure des de la finestra, o el sentiment de què, de fet, el cafè no em fa sentir-me més despert o menys endormiscat, sinó, bàsicament, bastant més nerviós i accelerat, cosa que tampoc és, necessàriament, quelcom bo per l'estudi. En qualsevol cas, avui, per enèssim dia des que sóc aquí, no he aconseguit llevar-me d'hora i posar-me a estudiar aquests meravellosos temes de ciència política i dret europeu, sinó que, més aviat, m'he passat més de mig matí al llit i l'altre meitat badant. Per fi a les quatre i escaig m'he posat a estudiar i, enèssim punt negatiu, me n'he adonat que el que estava estudiant ho duc bastant millor del que em pensava. I sí, fillets i filletes, és negatiu perquè no fa més que confiar-me i deixar de banda el poc estudi que duc.
Aquest mes de gener es presenta com una hivernació en tota regla, amb un medi exterior hostil i unes poques ganes de fer res més que ficar-me dins el nòrdic i esperar que arribi la primavera per a poder anar a passejar per Gant i Anvers i practicar el meu neerlandès. En qualsevol cas, el que més em ve de gust ara mateix és tornar a la rutina de classes i coses a fer, i no pas aquesta lògica-il·lògica de no-classes i període d'estudi i exàmens. Ho sento, però jo aquests períodes no els sé aprofitar, dormo més del que toca, estudiï molt poc i, per desgràcia, això no és Barcelona o Mallorca i sortir a fer una volteta o estar-me a la terrassa no és la primera idea que se'm passa pel cap.
Malgrat tot, m'estic convencent de que, els pocs moments d'estudi, estic essent hiperproductiu, cosa que em fa tornar entrar en la roda del fer no-res durant tot el dia i estudiar una horeta o dues cada horabaixa, sentir-me culpable de no fer res més, adonar-me'n que més o menys ho duc força bé i, així, l'endemà tornar a badar tot el matí. En fi, un dia me la pegaré ben forta i tots riurem.
No comments:
Post a Comment