Wednesday 28 May 2014

Els límits de la tonteria.

Ahir, dues hores després de quedarme de Rodríguez a Brussel·les, vaig rebre la notícia de què no m'agafaven per a una molt bona feina. Aquesta va venir amb tacte, bones paraules i encoratjament i jo, al meu torn, no em vaig sentir especialment malament per això, sinó pels dubtes respecte el futur. Hi haurà noves oportunitats, vaig pensar, però no per això no vaig seguir una estructura del dia amb tendències depressives. Vaig intentar estudiar, però de manera compulsiva anava a cercar noves ofertes de feina, vaig enviar un parell de candidatures per dues molt bones feines i vaig estar fins les quatre entre això i la novel·la que estic llegint, la premsa, facebook i twitter. Fins les cinc no vaig ingerir més que el cafè del dematí, una torrada i un xic de pastís, bàsicament perquè no tenia gana i perquè no volia fer els plats del dia anterior.

Després vaig quedar per anar a prendre un cafè amb un amic i, com em moria de fam, vaig acabar demanant una torrada i una cervesa (primera). Quan ens vam acomiadar, tot i ser força d'hora vaig anar al bar on havíem quedat amb els d'ICV per llegir una estona. Mentres feia temps vaig demanar una cervesa (segona sense haver ingerit casi res) i vaig assistir al desmai d'un senyor epilèptic al bar, les seves convulsions, la seva pèrdua del pols i respiració, el massatge RCP per part d'un dels seus amics, l'arribada de l'ambulància tres minuts després quan ja estava morat, la reanimació per part dels professionals mèdico-sanitaris. Quan va acabar això, els del bar varen netejar una mica el terra, vàrem tornar a posar les taules al seu lloc i varen arribar els altres companys d'ICV.

Em vaig demanar la tercera cervesa, un plat com déu mana i vàrem fer la reunió, acompanyats d'una quarta cervesa. De tornada cap a casa mig plovia i, en entrar al pis, vaig veure la pila de plats per rentar, però vaig anar directament al llit.

Avui m'he despertat sense despertador cap allà les deu i, a la una i trenta-quatre encara no he menjat ni begut res de res. Això sí, m'he dutxat, m'he vestit, he fregat els plats, he endreçat la roba de l'habitació i m'he tret tota la tonteria de sobre. Un dia i mig de tonteria i de desordre alimentari en connivència amb la sol·litud al pis sobrevinguda em basta i em sobra.

Et bon, voilà, tenc la sort que dia 19 de dematí vaig a Palma i m'hi estaré una bona estona. Ja en tenc ganes. :)

No comments: