Diada

Aquesta Diada de Mallorca de 2014, prèvia al tricentenari mallorquí, ha servit per la retrobada amb una multitud de persones que em recorden per què Mallorca i què hi puc o hi podria fer. Hi he trobat amics de tota la vida, ex-companys de la Pompeu i antics companys d'escola, amigues de teatre, parelles i ex-parelles d'amics i d'amigues, ídols polítics i companys de lluites, ex-companys de la UIB o del seu Consell d'Estudiants, comunicadors virtuals, antics companys de feina, persones amb qui ens tenim molt d'apreci mutu, professors de seminaris, coneguts, amors platònics i gent que conec sense saber de què -segurament del Siset o de l'antic Pinzell-.

La veritat és que, de la Diada de Mallorca d'enguany, en destac principalment que ha fet fred, molt de fred. I que, malgrat això, la revetlla de la Diada s'ha omplert de gent que em demostra que Mallorca ho val perfectament i que els meus esforços i les meves lluites poden i han de servir per millorar la meva illa i enfortir aquesta societat. Al mateix temps, aquestes retrobades m'han alegrat profundament en saber que, tot i el patiment, tot i l'angoixa, cada vegada som més els que anam trobant el nostre camí i les nostres feinetes i que, en certa manera, anam sabent què volem ésser de grans.

Tot i així, la distància, sigui a banda i banda de la Mediterrània o sigui més enllà, es fa dura i aquesta Diada em demostra que hi ha molts i molts illencs a fora disposats a participar de la millora de la nostra illa i que, per sort o per desgràcia, que nosaltres hi siguem és indispensable.

Calendari

Any rere any, me sorprén com de predefinides estan les vacances de Nadal. Dels 13 dies que passaré a Mallorca aquestes festes, hi ha la nit de Nadal a Palma, el dinar de Nadal a Cala Rajada, la xocolatada de Nadal a ca na Marta, el no-dinar de Sant Esteve, la manifestació de dia 30, la festa de l'Estendard i la colcada, el vermut de Literanta, la festa de cap d'any i la ressaca de dia 1. A més a més, tampoc hi falta qualque berenar de llonguet, qualque birreta en el Guirigall o al Siset i qualque excursioneta per la Serra.

I així, jo me deman que quan trobaré el temps per fer feina, per descansar i per estar en família.

Dimarts, hivern.

Dimarts. Segon dia d'hivern brussel·lenc després d'uns mesos de treva. Per enèssim dia consecutiu, arrib a casa pràcticament a l'hora de jeure, amb temps de preparar-me per tenir energies per l'endemà. La veritat és que, alguns dies, costa ésser un jove multi-treballador amb inquietuds i compromisos. Avui, emperò, en lloc dels compromisos cívico-polítics, m'he permès d'anar a casa na Lola i n'Amélie a jugar a cartes, a sopar menjar britànic-britànic i a veure com van creixent. És curiós veure que un cangur que va començar com a feina de subsistència ha acabat derivant en una mena de relació d'apreci i estima mútua amb aquesta família franco-gal·lesa.

En tot cas, segon dia d'aquesta marató que nom desembre i ara només en queden 10 dies i pareix que ja ha arribat la neu. Sincerament, no hi ha res que me pugui fer més peresa que els dies de neu. Ni tan sols la perspectiva de tenir extraescolars els següents deu dies.

Potser millor me'n vaig a jeure.