Dimarts. Segon dia d'hivern brussel·lenc després d'uns mesos de treva. Per enèssim dia consecutiu, arrib a casa pràcticament a l'hora de jeure, amb temps de preparar-me per tenir energies per l'endemà. La veritat és que, alguns dies, costa ésser un jove multi-treballador amb inquietuds i compromisos. Avui, emperò, en lloc dels compromisos cívico-polítics, m'he permès d'anar a casa na Lola i n'Amélie a jugar a cartes, a sopar menjar britànic-britànic i a veure com van creixent. És curiós veure que un cangur que va començar com a feina de subsistència ha acabat derivant en una mena de relació d'apreci i estima mútua amb aquesta família franco-gal·lesa.
En tot cas, segon dia d'aquesta marató que nom desembre i ara només en queden 10 dies i pareix que ja ha arribat la neu. Sincerament, no hi ha res que me pugui fer més peresa que els dies de neu. Ni tan sols la perspectiva de tenir extraescolars els següents deu dies.
Potser millor me'n vaig a jeure.
No comments:
Post a Comment