Diada

Aquesta Diada de Mallorca de 2014, prèvia al tricentenari mallorquí, ha servit per la retrobada amb una multitud de persones que em recorden per què Mallorca i què hi puc o hi podria fer. Hi he trobat amics de tota la vida, ex-companys de la Pompeu i antics companys d'escola, amigues de teatre, parelles i ex-parelles d'amics i d'amigues, ídols polítics i companys de lluites, ex-companys de la UIB o del seu Consell d'Estudiants, comunicadors virtuals, antics companys de feina, persones amb qui ens tenim molt d'apreci mutu, professors de seminaris, coneguts, amors platònics i gent que conec sense saber de què -segurament del Siset o de l'antic Pinzell-.

La veritat és que, de la Diada de Mallorca d'enguany, en destac principalment que ha fet fred, molt de fred. I que, malgrat això, la revetlla de la Diada s'ha omplert de gent que em demostra que Mallorca ho val perfectament i que els meus esforços i les meves lluites poden i han de servir per millorar la meva illa i enfortir aquesta societat. Al mateix temps, aquestes retrobades m'han alegrat profundament en saber que, tot i el patiment, tot i l'angoixa, cada vegada som més els que anam trobant el nostre camí i les nostres feinetes i que, en certa manera, anam sabent què volem ésser de grans.

Tot i així, la distància, sigui a banda i banda de la Mediterrània o sigui més enllà, es fa dura i aquesta Diada em demostra que hi ha molts i molts illencs a fora disposats a participar de la millora de la nostra illa i que, per sort o per desgràcia, que nosaltres hi siguem és indispensable.