Apunts precipitats sobre Sant Sebastià

Amb precipitació i molta llunyania, m’atrevesc a escriure els quatre pensaments sobre aquesta revetlla de Sant Sebastià. 

El preàmbul

Sense massa sorpresa, ja fa uns mesos que hem pogut assistir a la conformació i a l’arrelament d’idees, propostes i voluntats de transformar les festes de Ciutat i reprendre-les com el que són: patrimoni dels llonguets i les llonguetes. Així, bastava llegir amb un poc d’atenció les propostes de MallorcaVerbenaTour -que estiu resre estiu ens recorden que la festa, si n’hi havia (o si no), depén de nosaltres mateixos i que som lliures (i benvinguts) de montar-nos la nostra pròpia festa- per a saber que, tard o d’hora, una cosa així hauria de passar a Palma. La recuperació de Sant Sebastià: una festa sempre menor, a l’ombra de Sant Antoni i no parlem d’algunes festes d’estiu de la Part Forana.

Sant Sebastià durant anys (i jo, he de dir, no n’he conegut mai de diferent) l’hem pogut resumir en una nit de concerts en què el millor que un pot fer és anar canviant de plaça amb l’esperança que millori la qualitat musical. Sí, també hi ha la bicicletada i els focs, però, no ens enganyem: no es viu el sentiment de germanor i alegria dels Sant Antonis de Llevant o de Sa Pobla, de Pollença, etc. Així, molts prenguérem molt bona nota del naixement d’OrgullLlonguet. 

Els fets

La realitat és que, des de la llunyania i amb tota la precipitació d’escriure-ho la mateixa revetlla de Sant Sebastià, pareix que les coses sí han prosperat i que, com a mínim, hi ha qualque cosa que es mou. Per tot arreu llegesc sobre llonguets i llonguetades populars, balcons engalanats de groc i gent que es mobilitza. 

I, arribats a aquest punt, he de dir que el que més em motiva no és la festa en sí, sinó tot el que hi ha darrera: gent compromesa amb la seva ciutat i amb la manera d’entendre-la, una Palma de tots i totes. 

El compromís amb la ciutat i amb Ciutat ve necessàriament de la mà d’un compromís amb la seva llengua i cultura, amb la seva tradició gastronòmica i amb les seves festes. El que és més interessant d’aquest cas és que OrgullLlonguet no limita aquest compromís a la recuperació de tradicions antigues i amb risc de perdre’s, sinó que entén la cultura de manera dinàmica i participativa i, per tant, susceptible de ser modificada per tots nosaltres.

La importància de tot això

La lluita per la recuperació d’un orgull llonguet, d’una identitat col·lectiva palmesana dins la mallorquinitat -però mantenint la seva idiosincràcia-, és la primera passa per tenir una Ciutat que no es resigna i que té personalitat pròpia. Una Palma transformadora i amb energia, amb l’empenta necessària per tirar endavant nous projectes i per defensar allò que cal conservar. 

Només amb una Palma amb autoestima podrem defensar els comerços tradicionals abans que tanquin i evitarem que Ciutat sigui una parc temàtic més dins la Mediterrània.

Així que concloc pensant que, per sort, tot això no se tracta només de la festa i de passar-s’ho bé, sinó de fer una millor Ciutat per totes i per tots.