Monday, 10 November 2008

Novembre és blau.

A cops de mandarines intent que a aquesta hora del cafè sense cafè no se m'acumulin les ganes de pensar en seminaris, pràctiques, exàmens ni exposicions de temes. Amb més ganes que èxit vaig deixant de banda tots els papers de la taula i els endreç, els orden de gran a petit, per temes, per ordre en què ho he d'entregar.

I m'imagin que així ja he fet quelcom productiu. Però, encara que no sigui pas vera, jo sé que sóc més eficient com més content estic i, si tenir la impressió de que faig coses productives, em fa estar més content, doncs ja està tot fet.

Contam el temps en caps de setmana, com va dir na Marta. L'altre vaig anar a Girona, aquest passat he anat a Vic, aquest que ve vendrà en Marcos i l'altre me'n vaig a Palma. Contam el temps en caps de setmana. I caps de setmana significa, a vegades, tornar a Palma i, altres, quedar-se per aquí badant, desitjant que torni diumenge per a que hi hagi moment de tele i sofàs.

3 comments:

tonineta said...

estic més que d'acord que contam es temps en camps de setmanes. aquest he fet això, aquest allò, en queden tants per fer això altra...
sempre desitjant que passi el temps i després passa tot massa ràpid.
com ho duim tot ferran?
petons

distante.espejo said...

noviembre es un mes, no sé, gris, como toda mi vida, eternamente neutra. pero bueno, no desespero, no decaigo, sigo empeñando horas en asambleas contra bolonia, avanzan las cosas creando comisiones de trabajo en cátedras paralelas y clases dadas exclusivamente por y para estudiantes sobre cosas que jamás vayamos a dar como filosofía y literatura.

todo es demasiado, por eso, debo ir poco a poco, sin decaer, sin desesperarme, con demasiadas cosas, uno acaba muriendo.
y yo no he muerto.
mañana te llamaré a ver qué tal están las cosas, si acaso después de narrativa. ¡tienes que leer a Borges! en todo caso, intentaré llamarte mañana, con clase de mañana y tarde quizá no tenga tiempo si pretendo estudiar, en todo caso, mañana o pasado hablamos.
un fuerte abrazo.

tonineta said...

com anam? doncs diria que bé o no. no sé. tenc més feina que mai i es quan menys ganes en tenc de fer. se m'acumulen ses coses i jo seguesc tan tranquil·la: treballs, ressenyes de llibres, curtmetratges, programes de ràdio...a vegades pens que es massa per jo.

i bé, pel que fa a Mallorca pensava que em seria molt més dur tornar un altre cop. em fa por pensar que m'estic acostumant a tornar, a que no m'afecta tant. no sé si alomillor va ser perquè no vaig tenir temps d'assimilar que hi havia anat, un dia i busques no dona temps per molt.

tenc ganes de treure'm es carnet de cotxe una vegada perquè estic cansada de perdre 4 hores setmanals anant a classe però bé

i sa veritat que pel que fa a caps de setmana estan més que ocupats. no falten coses que fer i això és bo.


petons!
mos veim.