Mercè.

Palma s'encongeix un cop més davant del fred, es tanca i es posa un jersei de llums de Nadal, de decoracions, de casetes que enguany ja no són de fusta i decideix que, amb això, ja en té prou per a sortir al carrer i demostrar que ella és tan càlida com ho volem nosaltres.

Del que no me'n recordava era de com de freda és aquesta casa, aquestes parets, aquest sòl, aquest llit, de com de fred és ca meva i de com de bé es pot arribar dormir.

I supòs que seria molt més fàcil enyorar una Palma com sa de Mercè amb un sol i amb un cel blau vora la mar, però aquesta Palma de primavera, d'estiu, aquesta de bicicletes pel Portitxol és una altra Palma ben distinta i aquesta d'ahir i d'avui a mi m'agrada molt.

Perquè aquest fred recorda un any de Dret que, en cap cas, es mereix el tracte que li he oferit aquests darrers mesos, recorda un any de moltes llengües i massa cafès, poc estudi i una sensació extranya de ser gran i no ser-ho.

I, enguany, ja tot és una mica diferent, per no dir que ho és molt. Però això no vol dir que sigui pitjor. Enguany, supòs que tot està per veure, supòs que basta dir que estic molt content.

BONET, Mª del Mar. Mercè.
Perquè no sempre tenc sa sort d'estar a Palma.