Sunday, 30 November 2008

Aloma.

Na Marta m'ha dit que si té una filla li posarà Mercè. I jo no deix de pensar que aquest nom pareix que és el focus de totes les atencions, de tots els textos, de totes les meves paraules que deix aquí. Perquè Mercè és Palma i aquesta m'és llunyana, però Mercè és Rodoreda, i és Gràcia i és Barcelona.

I aquestes tardes de dissabte que tots sabem que, en realitat, són de diumenge, amb pluja i cafès, i teatre i fred. Aquestes tardes en què pareix sempre hi és na Marta. Perquè na Marta no té molta sort els dies que decideix baixar a Barcelona, ja que es posa a ploure o jo he d'estudiar.

Però la pluja ja és quelcom habitual a la ciutat i en mi. Plou dia sí, dia no. I si canto trist, és perquè no hi sou tots i em mancau massa.

Les setmanes ja han passat i, sense adonar-nos, s'acaba el trimestre i, en dues setmanes, perdó, en tres caps de setmana, aquest vinent no, l'altre tampoc i el següent sí, ja estarem a casa un altre cop. Plens de plans que no sempre es cumpliran. Buits de càrregues escolars, que no universitàries.

Supòs que tot és qüestió d'abrigar-se, esperar que deixi de ploure una mica i sortir a passejar. Per cert, demà crec que m'aixecaré a les 10 i no a les 9 com tenia pensat, que em ve de gust dormir un poquet i totes les hores d'estudi d'avui ja em permeten prendre'm qualque capritx.

1 comment:

Xavi said...

A mí també em mancau molt... Tot i que aquí estic més bé del que em podria pensar i que he conegut gent que de debò val la pena... em mancau, i massa. Poques vegades me sent tan mancada de vosaltres, de Xile... Bé, ja ens veurem.