84.

Supòs que no ho hauria de fer això d'empaitar records de l'any 84, de perseguir històries de la minoria d'edat, ni d'expressar físicament les meves mancances. Però, com estic avesat, les meves suposicions no acaben reflexant els meus desitjos i, encara menys, els meus actes. En tot cas, em repetesc a mi mateix que no m'hauria d'extralimitar, i molt manco en època d'exàmens, que, si no, acab perdent horabaixes mirant pel·lícules, llegint notícies o mirant per la finestra com es va fent fosc, com si fós diumenge.

Em salva que les nits són xerraires i que jo m'estic amotllant bastant bé als dies assolejats, als passeigs per la vora de la mar i a les sessions extensives d'estudi. Per sort, també hem d'afegir-li a tot això que he tornat veure na Marta/Mercè – ara que he decidit canviar-te el nom – i que hem dinat a la nostra Sibil·la particular al ben mig de la plaça d'Osca.

Tot i això, demà tornarà a ser diumenge. I ja en farà una altra setmana més al nostre calendari. Un altre pàgina arrabassada i veurem com quedarà tot al final, si en quedaran més d'una i de dues per arrancar i si el paper el reciclarem, ara que ve el bon temps.