Tuesday, 17 March 2009

Soleil d'hiver. Soleil d'été.

Empaitant núvols, per no haver de baixar la persiana, per no haver de veure el sol, per no decidir que és millor agafar el dinar i anar a la platja a menjar-se'l. En qualsevol cas, núvols per poder estudiar o per no sentir la necessitat de no fer-ho. Tot i això, núvols per no pensar en vacances, en la mar, en tants de plans, en tanta gent.

Supòs que acab essent egoista, com bé diu n'Eduard i no ho negaré, perquè seria més aviat estúpid fer-ho, perquè és innegable que és molt millor estar parlant i simulant l'estudi a la sala del primer que tancar-se a l'habitació per seguir simulant l'estudi.

Mentrestant, els dies passen, com els trimestres, i entre gespa i margalides anam dinant, i prenent gelats, oblidant-me que demà m'he de prendre la meva venjança personal i subsanaré errades d'altres primaveres.

1 comment:

Anonymous said...

Hummm... tot això sembla un escrit de n'Agatha Cristie.