Sense saber com o per què gairebé totes les visites que reb a Barcelona acaben on jo vaig acabar la primera i última visita que vaig fer en aquesta ciutat. Allà asseguts, al cafè del MACBA vèiem el temps passar, parlant de tot i de res, de la vida mateixa i dels nostres ens. Les nostres mancances, l'autoacceptada ignorància i la pèrdua del temps de les nostres vides ara que ja en tenim una vintena.
Perquè, d'alguna manera i malgrat els temps passats, jo també me n'adon que hi ets i he d'admetre que no tot és tan fàcil com dic, que les coses necessiten el seu temps, però que, en general, tot anirà bé, com solen anar les coses.
I, pel que fa a mi, he de reconéixer que també estic una mica trasbalsat i que no m'esperava res d'això. Però les setmanes vénen com vénen i aquesta ha estat especialment bona, a falta del diumenge. Tot sigui qüestió de somriure i estar content pels sopars i les xerrades, les visites i tota la resta, pels amics i perquè d'aquí poc tornaré a Palma.
Després, tan sols hauré de confessar la veritat i dir públicament que sí, que sóc un adolescent que ronda els vint i que no m'importa, com tantes altres coses.
Perquè, d'alguna manera i malgrat els temps passats, jo també me n'adon que hi ets i he d'admetre que no tot és tan fàcil com dic, que les coses necessiten el seu temps, però que, en general, tot anirà bé, com solen anar les coses.
I, pel que fa a mi, he de reconéixer que també estic una mica trasbalsat i que no m'esperava res d'això. Però les setmanes vénen com vénen i aquesta ha estat especialment bona, a falta del diumenge. Tot sigui qüestió de somriure i estar content pels sopars i les xerrades, les visites i tota la resta, pels amics i perquè d'aquí poc tornaré a Palma.
Després, tan sols hauré de confessar la veritat i dir públicament que sí, que sóc un adolescent que ronda els vint i que no m'importa, com tantes altres coses.
No comments:
Post a Comment