Saturday, 5 December 2009

A hard rain's a-gonna fall.

Tengo las orejas rojas. No dejo de pensarlo, igual que no dejo de pensar que, a lo mejor, ponerme los cascos no es la mejor solución. Pero sé, que en el fondo, el problema es de la calefacción, como todos los problemas de esta ciudad, que son de calefacción. Y, así, Barcelona se enciende y no te calienta o se apaga y no te enfría, o te enciende cuando ya no refresca. Luego está el viento, que sopla y no sopla y te despeina y te cala, te humedece, te deja helado y se te lleva, a ti y a todas tus chaquetas y jerseys con los tiempos perdidos y la ropa de ayer.

Ésta es la ciudad del último metro de la noche, a las dos y siete, de los deseos confusos, del calor, del frío. Barcelona me mata y me destierra, ahora que hace frío y yo tengo calor – que no puede ser que siga teniendo las orejas rojas, que ya he bajado la calefacción –.


2 comments:

Clara said...

I heard the sound of a thunder, it roared out a warnin',
Heard the roar of a wave that could drown the whole world,
Heard one hundred drummers whose hands were a-blazin',
Heard ten thousand whisperin' and nobody listenin',
Heard one person starve, I heard many people laughin',
Heard the song of a poet who died in the gutter,
Heard the sound of a clown who cried in the alley,
And it's a hard, and it's a hard, it's a hard, it's a hard,
And it's a hard rain's a-gonna fall.

Anonymous said...

Fa uns dies, el pèl em feia pesigolles per l'esquena i ara el vent balla al voltant de la meva nuca. Ja és desembre, hi fa fred, però en podria fer més. El món s'escalfa, i crec que jo amb ell. Ja és desembre hi fa fred, però a dins meu s'alcen fogueres com muntanyes,les flames dansen i riuen, corren rius de lava vermella i col.lisionen meteorits. Tot està ple de fum, no es veu res clar, i el foc amenaça amb destruïr-ho tot. Crec que és per això, que un divendres qualsevol vaig decidir tallar! Tallar implacablament, deixant nua la nuca, a veure si el vent hivernal de Barcelona m'ajuda a aplacar una mica el foc.