M'he adormit com només s'adormen aquelles persones que han de fer moltes coses. Per sort o per desgràcia, la flexibilitat horària m'ho permet i res, ja hi aniré l'horabaixa. Berén amb tota la calma del món una taronja que no és de Sóller i que és més aviat poc dolça i a la que, en secret, li afegesc un poc de sucre, i galletes amb el cafè imaginari, que ja no en queda i n'hem de baixar a comprar. Supòs que en res aniré a comprar un poc de fruita per tenir-ne pel dia i després ja me n'aniré cap a teatre, que ja toca assajar.
Però que, per si de cas, ho deix aquí escrit, que no me n'oblid que avui és el teu aniversari, Marta. A veure si aconseguesc treure una estona el migdia per telefonar-te, que 22 ja en són, els mateixos que en tenc jo. I pensar que des dels 18 que sóc per aquí i que tu ja has tornat a ser per allà deçà. I que duc una quarentena a Barcelona i hauria de tornar a Palma, que me mor per ser-hi i que, amb tot això d'Spanair es fa difícil, tot i que, en miraré.
1 comment:
Se'm fa estrany un aniversari a Ciutat, i així he intentat gaudir d'aquesta estranyesa. I Sibil·la, llonguet, cafè Marabans, Quart Creixent, Santa Eulàlia, sa Gerreria, la Seu, murada, sol i més sol... i amem si així et faig venir encara més ganes de tornar.
I sembla mentida, Palma m'és llunyana d'alguna manera, pot ser hi faltau voltros, l'estiu... o d'alguna manera m'és llunyà el que es sent quan escoltes Mercè des d'alluny d'aquí.
No es tracta de fer anys, es tracta de que el dia que fas anys te n'adones que el temps passa, la vida passa, i ve la curiositat per saber on seré d'aquí un any, si podré passejar per Ciutat o estaré passejant per alguna altra.
Post a Comment