Sunshine in yellow.

Una taca de vichysoisse al bell mig de la meva camiseta és la primera i, de moment, única conseqüència de la improvitzada compra a la Boqueria. La salut i una alimentació sana i equilibrada hauran d'esperar a que s'acabi de fer el sopar. Demà, setmana dues de l'era tupperware. S'han acabat fins i tot les fideuàs a la Pompeu. Així, després de quatre hores de classe i sis de feina, he decidit passar a veure si encara hi havia alguna paradeta oberta per comprar fruita, verdura, ous i, potser, una mica de carn. Com sempre que hi vaig, no faig més que sorprendre'm com n'és de barata tot i ésser tant turística. Només aquestes preocupacions -i qualque sentiment llunyà de malestar per haver d'entregar treballs i tenir exàmens en poques setmanes- em rondaven pel cap mentre anava esquivant tots i cadascun dels delegats del Barcelona World Mobile Congress. Sí, aquests que, segons diuen els mitjans, han fet incrementar la demanda de serveis sexuals. La ciutat comtal passa a ser, per uns dies, coital, sense que els treballadors de la TMB facin vaga per evitar-ho.

Sembla ser, com diuen alguns, que aquest és el futur econòmic de la ciutat. Dels altres no se'n sap gaire i, mentrestant, alguns com jo, anem desesperats, dia a dia, amb deadlines i dubtes. Realment, n'estic fins els nassos de tot plegat. Per sort, els exàmens ja arriben i ja sabeu com m'agrada a mi l'època d'exàmens: flexibilitat horària, molta predisposició a fer cuina elaborada i una perspectiva propera de vacances. Vist així, seria bo que s'acabessin les classes, els treballs i tot plegat. Ben mirat, no deixa de ser trist que marxem així de la Pompeu; no deixa de ser trist que el desencís total amb els estudis arribi en el moment en què més content, animat i primaveral estic a Barcelona. Coses de la vida postErasmus.