Du soleil en Flandres.

Ahir, una mica a correcuita, vaig decidir que el sol belga s'havia d'aprofitar i que, sincerament, per molt que fossin les Fêtes de la Wallonie, el que realment em venia de gust era marxar a Flandes. Així, a les 14.20, just després de dinar, vaig decidir unilateralment i sense cap mena de pretensió de companyia, que marxava cap a Flandes i que m'era una mica indiferent anar a Anvers o a Gant, que depenia del primer tren que passés. Dit i fet, vaig sortir de casa, vaig agafar el 71 en direcció De Brouckère i em vaig baixar a Gare Centrale. Per poc vaig perdre el tren de Gant, així que a les 14.40 vaig agafar un tren en direcció Antwerpen Centraal Station. La gràcia és que Anvers es troba, pràcticament, a l'altra punta del país, limitant amb els Països Baixos i bé, a les 15.25 posava els peus a Flandes. 

Anvers es va mostrar plena de gent. Suposo que aprofitant el darrer dissabte d'estiu i, a més, amb sol. La ciutat demostra, un cop més, que aquest país -o tres països que són Flandes, Valònia i Brussel·les- és una prolongació dels Països Baixos, almenys en termes arquitectònics. L'estil Hausmannià parisenc brilla per la seva absència i això també es reflecteix amb l'amplitud i decència de les CASES belgues. Perquè aquí la gent viu majoritàriament en cases, sovint amb jardí. I bé, l'arribada a Anvers em feu oblidar el francès i passar a l'anglès. Així, em vaig prendre un tallat i un muffin de coco i xocolata, vaig passejar i passejar, gaudint del sol i de la solitud buscada. De Flandes m'emporto una grata imatge, com no podia ser de cap altra manera. Ciutat maca i molt neta, feia sol i hi havia molta gent al carrer. Els flamencs són, per definició, un cap ros més alts que els valons i, a sobre, són més atractius i parlen idiomes. En canvi, es diu que els valons són més simpàtics i divertits. Permeteu-me dubtar el caliu francès.

Ja de tornada em vaig baixar a la Gare Centrale i vaig decidir tornar caminant a casa, el primer cop que ho feia. La Grande Place estava a petar de gent que gaudia de les jornades de Mèxic i dels mariachis que animaven la festa. La veritat és que s'agraeix l'ambient que hi ha sempre a Brussel·les, caldrà veure com va la cosa a mitjans gener.