Thursday 1 November 2012

Vint-i-pocs

Assumint amb certa mandra no només l'endemà del gran dia, sinó els dies que segueixen l'endemà, me n'adono que, en general, són els dies que més detesto de tot l'any. I si bé, és ben cert que és una perspectiva totalment egocèntrica i narcisista del calendari, també cal entendre aquests dies com dies de més absoluta normalitat després d'un aconteixement, de buit i d'assumpció dels anys que passen, de canvi d'hora i, per tant, d'arribada sobtada de l'hivern. Tot i així, quin luxe això de poder tenir uns dies de vacances per avançar la feinada que tinc, per anar llegint amb calma o per anar al nou cafè de la cantonada on, per sorpresa per a tots, tenen El País i un cafè més que decent per ser Bèlgica. 

Malgrat tot, aquesta setmana és també una setmana de transició entre una visita i una altra, entre la constatació de la fi de la tardor i l'inici dels sota zero, la primera aiguaneu, que aviat serà neu, el sol, la pluja, l'etern gris d'aquest cel brussel·lenc. I així anar fent, més que content amb la ciutat, el ritme, les classes i les vacances sobrevingudes.

No comments: