( )

(In)formalment de vacances. I dic informalment, perquè no les hem començades si ens hem d'atendre al calendari acadèmic i d'exàmens que tenim a quart de polítiques. Encara així, si ens atenem a l'etimologia, estic formalment de vacances, la forma és ben evident. No estic fent ni brot. I quan dic ni brot, ho puc ben corroborar. Llàstima del darrer examen del trimestre. Llàstima. I mirant la previsió meteorològica no m'ho crec que hagi de ploure tota la setmana santa. Bé, de fet, m'ho crec, però em sembla una de les més grans putades de la història.

26.3

Després d'un matí a casa, suposadament estudiant, constato:

1. Que es pot fer menys encara del que ja havia fet, o sigui, que sota el zero hi ha el menys u.
2. Que mirar pisos i lloguers per l'any vinent sense tenir cap resposta és, com a mínim, contraproduent -sobretot si, en alguns casos, no he començat encara ni tan sols el formulari-.
3. Que ja sóc mig amic de la recepcionista de la ULB i que a admissions m'ignoren.
4. Que l'eficiència està sobrevalorada llevat pels recursos humans dels callcenters.
5. Que duc escrit a la cara epic fail i cada trimestre em passa el mateix.
6. Que vale que sigui politòleg i un poc freaky, però el meu grau d'abstracció del món no hauria de veure's modificat d'aquesta manera per dues eleccions autonòmiques d'autonomies on no hi visc -i molt menys i obrir un excel i calcular distorsions per les circunscripcions o la fòrmula electoral-.

---------------------------------------------------------------

Conclusió: he d'estudiar aquesta tarda. Demà vacances. Dimecres Razz. Dijous descans. Divendres tren. Dissabte pares. Diumenge (de) rams.

Gràcia.

Sona Mishima. Perquè com diu na Marta, hem d'aprendre a canviar el disc, i afegesc, a canviar les nostres bandes sonores. Perquè ara no toca escoltar els Amics de les Arts, però tornaran, com sempre han tornat. De ben segur i amb tots els somriures i les ganes de cantar-los ben forts, de la mateixa manera que varen tornar fa dues primaveres amb l'antic disc. I s'ha de dir que aquest m'agrada més i és molt més madur, molt menys traumàtic, amb molt més tacte. Ja és la una i quart i hem perdut una hora aquest dia –i totes les que he estat hivernant al llitet– i, en canvi, cinc minuts o deu o quinze de sol a la terrassa, llegint, em donen tota l'eficiència i les ganes que no he tengut en la darrera setmana. Perquè un punt positiu del canvi d'hora és que ara és la una i mitja que s'amaga el sol de la terrassa per l'àtic d'aquí damunt i no a les dotze i mitja i, d'aquí poc, podrem dinar-hi.

Menj la darrera de les speculaas holandeses de les que em vaig apoderar quan van venir a veure a n'Imke. Bona hora per berenar. Bona hora, en general. L'estudi supòs que m'acompanyarà aquesta tarda o aquest vespre una estoneta, però amb calma, ara que ja tornam a ser productius i eficients. I dimarts començam vacances sense saber si en tenc realment ganes ni del tercer trimestre amb tanta feina. Però, de ben segur, aquesta darrera etapa barcelonina serà molt millor del que esperàvem, i ho serà perquè així vull que ho sigui, perquè aquest sol de la terrassa no només em fa ser eficient, sinó també positiu. I les distraccions i la improductivitat, per ventura tornaran, i benvingudes també. Igualment benviguts un cap de setmana i dos i tres a Mallorca, Cadis o un 'en s'estiu' d'Antònia Font.

Focs artificials.

Cafès que no volen sortir i jo amb les torrades que se'm refreden a la terrassa i aquest microones que no encalenteix ni la llet. Avui no és dia de cuina matinera. La solitud matinal ha tornat i amb ella el sol i l'estudi de la teoria bàsica d'impostos via Thomson Civitas. No durarà, però, i ja m'agradaria tenir per davant deu, quinze dies de descans o d'estudi, que, si més no, ve a ser semblant. Al meu ritme, amb petits descansos d'alçar el cap i mirar el solet com brilla, amb voltins pel centre o pel mercat del Clot, amb canyes el vespre. I, malgrat tot, la frenètica cursa pompeuenca, no em deixa ni tan sols temps per a això, per a fer d'estudiant i estudiar, que ja em calia.

Perquè encara estem al segon trimestre i el tercer ja treu el cap just després de Pasqua i, de debò, quina mandra tot plegat, les 20 hores de pràctiques, les 15 de feina i les 6 de classe. I al mateix temps, quines ganes, de les 20 hores de pràctiques i les 6 de classe i les de després de la setmana sis, amb suposadament caps de setmana de veres al Gironès, l'Empordà o què sé jo, a Barcelona, sense pensar ni voler admetre que l'1 de juliol queda molt a prop i no en sabem res de res del que vendrà després. Sense angoixes, sense pors.

I mentres tant, a gaudir d'aquests dies barcelonins i de tot això que tenim per aquí.

Equinoccio

Son las 11.44. Hace exactamente seis horas y treinta minutos que estamos ya en primavera. Es el primer día de los últimos cuatro que no estudio en la terraza, algo que hace que me plantee por qué compré crema solar ayer por la tarde. Hace viento y todo apunta a que en menos de una semana saldrá el primero de los tulipanes amarillos que planté en octubre. Pese al fresquillo del viento, el sol brilla y parece un día fantástico: he dormido nueve horas, he desayunado bien, estoy siendo productivo en el estudio y mi dermatitis remite. Hoy, día 20 de marzo, Jaume Matas es condenado a seis años y un día de cárcel. Twitter echa humo y me da a mí que estas noticias no le vienen bien a mi estudio intensivo. Decido salir a dar una vuelta, voy al mercado y en un esfuerzo de autosuperación de mi condición de bo-bo, compro huevos bio y la comida del día, sonrío y digo adéu. Al llegar a casa, me espera una postal de Toronto.

En tres días, tres exámenes y luego, ya se verá. Lo cierto es que estoy siendo mucho menos dramático que en otras ocasiones y mira que motivos no me faltan.

Elogi d'una terrassa.

Acab el paràgraf i m'estir, deix el text i aquest bolígraf tan lleig i que pinta tan malament damunt la taula. Faig un glopet al cafè i tanc els ulls. Aixec el cap cap el sol i em toco els cabells, encara mig humits de la dutxa i suaus del xampú. Les meves mans segueixen seques, m'hauria de posar crema. Aquest sol és glòria i, per sort, aviat deixarà de ser temporal. Ja ve la calor i aquesta pell atòpica deixarà de patir.

Fa olor a terra humida i a la menta i la farigola que acab de regar. En una horeta se'n va el sol per l'àtic d'aquí damunt i la terrassa començarà a refredar-se. Val més que m'hi posi si vull acabar el text, però aquí, estirat, al sol, amb els ulls tancadets, s'hi està molt bé.

Encara hi ha qui no entén perquè m'agraden les èpoques d'exàmens.