Gràcia.

Sona Mishima. Perquè com diu na Marta, hem d'aprendre a canviar el disc, i afegesc, a canviar les nostres bandes sonores. Perquè ara no toca escoltar els Amics de les Arts, però tornaran, com sempre han tornat. De ben segur i amb tots els somriures i les ganes de cantar-los ben forts, de la mateixa manera que varen tornar fa dues primaveres amb l'antic disc. I s'ha de dir que aquest m'agrada més i és molt més madur, molt menys traumàtic, amb molt més tacte. Ja és la una i quart i hem perdut una hora aquest dia –i totes les que he estat hivernant al llitet– i, en canvi, cinc minuts o deu o quinze de sol a la terrassa, llegint, em donen tota l'eficiència i les ganes que no he tengut en la darrera setmana. Perquè un punt positiu del canvi d'hora és que ara és la una i mitja que s'amaga el sol de la terrassa per l'àtic d'aquí damunt i no a les dotze i mitja i, d'aquí poc, podrem dinar-hi.

Menj la darrera de les speculaas holandeses de les que em vaig apoderar quan van venir a veure a n'Imke. Bona hora per berenar. Bona hora, en general. L'estudi supòs que m'acompanyarà aquesta tarda o aquest vespre una estoneta, però amb calma, ara que ja tornam a ser productius i eficients. I dimarts començam vacances sense saber si en tenc realment ganes ni del tercer trimestre amb tanta feina. Però, de ben segur, aquesta darrera etapa barcelonina serà molt millor del que esperàvem, i ho serà perquè així vull que ho sigui, perquè aquest sol de la terrassa no només em fa ser eficient, sinó també positiu. I les distraccions i la improductivitat, per ventura tornaran, i benvingudes també. Igualment benviguts un cap de setmana i dos i tres a Mallorca, Cadis o un 'en s'estiu' d'Antònia Font.