Un any més, torna a ser dia 2 d'agost, la Mare de Déu dels Àngels i, com cada any, he passat la revetlla entre amics, pomades i cançons. Allò que començà amb una obra de teatre s'ha anat consolidant any rere any i ja en fan set. Set anys en què, qui més qui manco hem gaudit de la Patrona i en què hem interioritzat dins la nostra idiosincràcia de llonguets aquests vincles especials amb Pollença i amb l'alborada.
Ja és costum i la patrona esdevé en molt més que una simple verbena. El conjunt horabaixa-vespre-matinada ha d'estar farcit, necessàriament, d'una pujada a dalt de tot du Calvari quan encara és de dia, d'un sopar senzill, converses agradables, retrobades que s'esperen tot l'any i sentir tocar la banda a plaça i a Monti-sion. Enguany, a més a més, ens hem creuat amb el mite de l'adolescència, hem comprat ensaïmades per berenar a les sis del dematí i hem afrontat els canvis amb naturalesa i un petit grau d'indiferència.
La patrona serveix, també, com a balanç a l'equador de l'estiu i he de dir que, fins ara, malgrat la tesina, no canviaria aquest estiu per res del món.
No comments:
Post a Comment