No és gens fàcil fer-se a la idea de que estic aquí. I mira que m'ho repetesc tots els dies i, tot i així, a vegades, tenc dies dolents. Perquè això pot passar i enyorar una habitació groga i uns llençols nets i un sol de fusta és d'allò més normal.
Però puc dir que tot això ja ha passat i que estic més content que un gínjol, per dir alguna cosa, perquè la fam m'arriba inevitablement i no vull fer el sopar, ni vull posar-me les sabates, ni vull aixecar-me d'aquesta cadira.
I, malgrat això, sé que no és això de la "independència" el que m'agrada, sinó repetir-me que avui SÍ me n'aniré prest a dormir i, no obstant, saber perfectament que em donaran les dues o les tres xerrant als passadissos o, quasi bé, parlant.
No comments:
Post a Comment