Thursday 25 March 2010

F de fi.

Dos euros quaranta d'impaciència i entusiasme. Exotisme barat servit amb palmeres d'Alemanya i alguna dosi periodística. Un cafè i un croissant al Convent. Amb tot el nerviosisme postexàmens i la depresió postpart, encara que supòs que cap dels cinc fills ha estat un part gaire dolorós. S'ha acabat, per variar; com casi sempre. Aquí tot comença i acaba. Sempre i, a més, cíclicament.

Supòs que és el millor cafè que conec aquí. No és Marabans, però gairebé. Tot s'ha de dir que tampoc en conec molts i que Barcelona és prou gran com per a que en trobi més. Sovint succeeix al contrari, que ens conformam amb el que coneixem. I merda, que ja és abril un altre cop i això tornarà a acabar un altre cop.

No sé massa bé què pensar, o si fer-ho. I potser els sentiments s'encomanen i els cicles són menys cíclics del que ens crèiem i tot acaba sortint millor del que ens pensàvem. O del que em pensava. No sé si estic essent massa optimista i tot. No, crec que així està bé. Quin sol que fa ara que ja és de nit.

1 comment:

antonia said...

ara que ho dius, això torna a estar molt a prop des final. o des punt i seguit, com li vulguis dir. però sí, abril és molt ja.