Dos euros quaranta d'impaciència i entusiasme. Exotisme barat servit amb palmeres d'Alemanya i alguna dosi periodística. Un cafè i un croissant al Convent. Amb tot el nerviosisme postexàmens i la depresió postpart, encara que supòs que cap dels cinc fills ha estat un part gaire dolorós. S'ha acabat, per variar; com casi sempre. Aquí tot comença i acaba. Sempre i, a més, cíclicament.
Supòs que és el millor cafè que conec aquí. No és Marabans, però gairebé. Tot s'ha de dir que tampoc en conec molts i que Barcelona és prou gran com per a que en trobi més. Sovint succeeix al contrari, que ens conformam amb el que coneixem. I merda, que ja és abril un altre cop i això tornarà a acabar un altre cop.
No sé massa bé què pensar, o si fer-ho. I potser els sentiments s'encomanen i els cicles són menys cíclics del que ens crèiem i tot acaba sortint millor del que ens pensàvem. O del que em pensava. No sé si estic essent massa optimista i tot. No, crec que així està bé. Quin sol que fa ara que ja és de nit.
Supòs que és el millor cafè que conec aquí. No és Marabans, però gairebé. Tot s'ha de dir que tampoc en conec molts i que Barcelona és prou gran com per a que en trobi més. Sovint succeeix al contrari, que ens conformam amb el que coneixem. I merda, que ja és abril un altre cop i això tornarà a acabar un altre cop.
No sé massa bé què pensar, o si fer-ho. I potser els sentiments s'encomanen i els cicles són menys cíclics del que ens crèiem i tot acaba sortint millor del que ens pensàvem. O del que em pensava. No sé si estic essent massa optimista i tot. No, crec que així està bé. Quin sol que fa ara que ja és de nit.
1 comment:
ara que ho dius, això torna a estar molt a prop des final. o des punt i seguit, com li vulguis dir. però sí, abril és molt ja.
Post a Comment