Avui he pujat sense jaqueta les escales de l'avió. Feia molt de temps que no em duien en bus a l'avió i que pujava per l'escala de darrera. Fent cua, esperant. El temps perfecte per mirar la Serra i el Pla, per sentir aquests darrers cops de vent mallorquí a la cara, per veure els niguls de pluja amenaçant sobre Ciutat. I jo, mentrestant, cantant aquell "Teuladins de la plaça de Santa Eulària, adéu, adéu, adéu! Me'n vaig i no sé quan podré tornar a l'illa, adéu!" La veritat és que crec que ha estat un bon comiat de Mallorca. Barcelona s'entreveu a l'obertura de les portes de l'avió de dos per dos, d'aquests que ja casi no en queden, i me n'adon que, segurament, no hi tornaré a ser fins a l'estiu. Un estiu que s'entreveu encara massa llunyà, imprevisible i desendreçat. Però, he de dir que no em fa patir especialment, que aquesta petita estada m'ha omplert més del que em pensava i que crec que tendré forces per aguantar els mesos que em queden per davant a Barcelona. A Barcelona!
Aquests tres dies han estat, sobretot, gastronomia. Bona Alimentació, que d'aquestes coses es nodreix l'ànima, de la coca de trempó, dels llonguets, de la canya a Santa Eulària, d'un brunch multicultural no previst. I el sol, la veritat, no ha fet falta. Perquè Palma i Mallorca són molt agradables els dies com aquests darrers, que plou a mitges i surt el sol a estones i hi ha niguls i bufa el vent i fa fresca. Fresca, que aquí a Barcelona pareix que no en fa mai amb aquest tel de contaminació. I sa Riera baixa plena, o tot lo plena que hi pot baixar un torrent amb més aforament que cabal i Palma es mou als ulls d'una primavera que no arriba o que ho fa de la mateixa manera que ho va fer l'estiu passat: plujosa i fresca. Però a mi m'agrada bastant més així, encara que un poc de sol tampoc m'hagués vengut malament, ni una estoneta a la platja.
Emperò, la previsió pels dies de sol ja està feta i el ginet comprat. La terrassa estiuenca serà primaveral i, amb un poc de sort, encara quedaran tulipes amb flor. Sembla mentida com n'és d'efímera l'existència d'aquestes flors. Sis mesos de reg per a dues setmanes flor –de les que jo me'n pas vuit o nou dies por ahí–. Ai las! Quant de patiment superflu, sabent que és molt més fàcil dur una vida tranquil·la.
Aquests tres dies han estat, sobretot, gastronomia. Bona Alimentació, que d'aquestes coses es nodreix l'ànima, de la coca de trempó, dels llonguets, de la canya a Santa Eulària, d'un brunch multicultural no previst. I el sol, la veritat, no ha fet falta. Perquè Palma i Mallorca són molt agradables els dies com aquests darrers, que plou a mitges i surt el sol a estones i hi ha niguls i bufa el vent i fa fresca. Fresca, que aquí a Barcelona pareix que no en fa mai amb aquest tel de contaminació. I sa Riera baixa plena, o tot lo plena que hi pot baixar un torrent amb més aforament que cabal i Palma es mou als ulls d'una primavera que no arriba o que ho fa de la mateixa manera que ho va fer l'estiu passat: plujosa i fresca. Però a mi m'agrada bastant més així, encara que un poc de sol tampoc m'hagués vengut malament, ni una estoneta a la platja.
Emperò, la previsió pels dies de sol ja està feta i el ginet comprat. La terrassa estiuenca serà primaveral i, amb un poc de sort, encara quedaran tulipes amb flor. Sembla mentida com n'és d'efímera l'existència d'aquestes flors. Sis mesos de reg per a dues setmanes flor –de les que jo me'n pas vuit o nou dies por ahí–. Ai las! Quant de patiment superflu, sabent que és molt més fàcil dur una vida tranquil·la.
No comments:
Post a Comment