En dies -o nits- com la d'avui sóc fan de jo mateix. Ara just, acab d'entrar a ca nostra i escric aquestes quatre línies abans de dutxar-me i anar-me'n a jeure tres o quatre horetes. Aquest vespre i aquesta matinada m'han passat volant. De la verbena sense alcohol de Campos -res a veure amb la de l'any passat-, hem anat directament a sa Ràpita, on hem nedat en pilotes quan ja es dia s'havia encès. Allà mateix, m'he pres es cafè que duia dins es termo i es croissant que he comprat al primer forn que obria a Campos.
Tot i el disgust d'haver hagut de conduïr de manera sobrevenguda, ha estat un vespre i un dematí, increïble i, si no faig això ara, quan podré?
1 comment:
Ai, avui tot i que la festa en sí mateixa no ha estat tot lo bona que esperàvem, he de dir que tant m'és, que ha estat un vespre genial i que, sobretot, mos estim molt i molt.
Ai, darrerament estic molt en mode amor, qui ho diria?
Post a Comment